APRENENTATGE COOPERATIU

Tal com explicava abans, he tingut un any complicat. Els prejudicis, sovint ens impedeixen veure les coses com son. I sobretot, en el mon de les idees.
Molt poca gent es capaç d'explicar la realitat, normalment expliquem la "nostra"realitat, i de vegades, es produeix un "diálogo para besugos", en que dues persones que diuen el mateix, s'enfronten, o senzillament no s'entenen. I, d'aquesta manera, l'adversari que es a fora, i que hauria de permetre lluitar conjuntament, aprofita per enmerdar la situació i no podem tirar endavant, dispersant els nostres esforços en direccions erronies.
Jo soc fill de família nombrosa, i crec que la vida en societat exigeix compartir, exigir, renunciar,.... tot el que calgui per tal de que es pugui conviure. El benefici general es el que ha d'imposar-se, pel damunt de les preferencies personas, dins d'un marge d'elecció.
Les persones ens passem la vida aprenent. Sovint es més fàcil aprendre alló que ens resultarà útil, però també podem aprofitar el que ja sabem per tal d'entendre el que encara no sabem.
Es més divertit aprendre jugant, i sobretot compartint, tot i que en un o altre moment haurem de prendre decisions sols.
L'equilibri entre el grup i la persona individual (dependencia), es difícil de trobar. L'adolescent té una gran dependencia dels iguals (amics), i el nen té una gran dependencia dels grans. L'adult no hauria de tenir una gran dependencia dels altres, però això depen de la seva maduressa, dels tipos de tasques que desenvolupa, etc,... i certa dependencia ha de tenir donat que viu en societat. Només té una absoluta manca de dependencia aquell que ho té tot fet, es a dir, els morts.
Perque som el que fem i si no fem res, no som res. I L'indicador del que fem no som nosaltres, son els demés. Es a dir tenim dependencia.
Per tant, un grup millora si tots els seus membres milloren. L'exit del millor només té sentit si aporta una millora al grup, i per tant, l'individualisme no es bo, en tant en quant perfer quelcom important depenem del reconeixement del grup.
Les claus del grup poden ser secretes, i aquest sentiment d'exclusivitat fara que els lligams augmentin, i el grup creixi en el seu potencial. Aquest camí ens pot portar cap l'augment de les capacitats individuals de tots i cada un dels membres del grup, i per tant,del grup en sí.
Cada membre del grup ha d'ajudar als altres membres del grup, però el grup té límits, no qualssevol pertany al grup. Fan falta unes claus o coneixements (iniciació), que permetin que existeixi aquesta inclusió.